ULLS IMAGINARIS

Amb els ulls oberts
miro la quotidianitat
que m’envolta:
els pantalons negres
l’ordinador portàtil
el soroll dels cotxes
el mòbil connectat
les mans tancades.

M’allunyo d’aquest escenari gris,
i em submergeixo dins un espai inventat
on els minuts s’aturen,
els arbres somriuen
i les mans resten obertes.

No vull despertar,
tornar al fil de la realitat
mastegar complexitats
beure ambigüitats
olorar incompatibilitats.
Vull fluir amb el vent,
encendre carbons vermells,
treure la llengua a la responsabilitat,
inventar contes de sirenes.
Vull despertar
quan la lluna em tregui a ballar,
quan la nit em conti gestes imaginaries,
quan les utopies tornin al món.

Amb els ulls tancats
oloro una altra aurora.

Badalona, 17 d’octubre de 2013