SOM MOLT PETITS

Som molt petits,
els éssers humans,
dins d’aquest univers infinit.

Caminem amb el cap ben alçat
creient-nos guanyadors de victòries
nascudes del conflicte i la traïció.

Aixequem les veus i cridem,
allunyant-nos del silenci bell
que acull el nostre cor.

Proclamen ben alt,
a l’escenari existencial
paraules buides de significat,
que sonen a vell metall.

Petits artefactes corporals,
defectuosos per naturalesa,
transitem elegants i altius
amagant qualsevol detall
que reveli la nostra fragilitat.

Som molts petits,
els éssers humans.

Badalona, 30 d’octubre de 2012