LES PARAULES DE LA NIT

Les paraules que aquesta nit
han entrat sigil•losament
al meu pensament
m’han anat perseguit
al llarg del dia
sota l’aparença enganyosa
d’una imatge desitjada.
Intento expulsar una paraula
la més profunda de totes,
aquella que no puc anomenar,
aquella que no puc expressar,
la que amaga el secret
de les nits de lluna plena.
Ara, mirant-la de valent
li demano que s’allunyi de mi
que no m’ofegui el cor
amb imatges que oloren a tu.
A vegades, la paraula
plena de memòria
s’oblida que tu vas marxar
i riallera i juganera
s’aixeca com una estàtua ferma
en nom de totes les imatges
que em porten l’alè desitjat.

Badalona, 5 d’octubre de 2012