AROMA DE TARDOR

El teu record,
retorna amb aroma de tardor,
en l’hora més silenciosa,
les dotze de la nit.
La llum s’apaga.
Silenci de nit.
Llavors el silenci
es converteix en murmuri,
i el murmuri en veu
i és la teva veu
la que m’abraça els pits despullats.
Et faig un petó,
després un altre i un altre més,
i els meus llavis prenen
el teu sabor.
M’enfonso dins el teu cos
en les aigües blaves,
de la teva consciència;
i recorro la teva esquena,
amb els dits de la mà
descobrint en cada plec de pell,
la teva biografia.
Et recordo. Fa fred.
Tanco el llibre del teu món,
la llum. Els ulls.
L’aroma de tardor,
sura per l’habitació.

Badalona, 3 de setembre de 2012