CASSIOPEIAE

S’ha apoderat de mi
una força invisible
que m’arrastra
en contra de la meva voluntat.

Un poder còsmic,
-demolidor de tots els equilibris corporals,
i segrestador de tots els pensaments humans-,
m’ha traslladat a una galàxia desconeguda.

I de prompte, un nou planeta
un cos celestial
orbitant al meu voltant,
i em sento surar damunt el sòl còsmic
alegre, envoltada d’esteles
i d’òrbites el•líptiques
coneixedores del teu impacte il•limitat
i del meu allunyament terrenal.

Desapareguda la llei de la gravetat
el meu cos levita
entre els teus braços
i són ells,
el punt de suport del meu cap enlairat
i em converteixo en Cassiopeiae

i la meva brillantor
es tan forta que no la puc amagar.

I el mon, ple de sorolls,
i de cors lliurats als seus conflictes,
queda lluny del teu planeta,
i la meva ànima plena de bon humor
m’omple el cor
amb la grandesa del teu univers estel•lar.


Badalona, 3 de desembre de 2012